Una vida i molt de món. Això és el que em passa pel cap constantmet. Sóc nascut a Barcelona però em considero de poble. Des de que sóc petit mons pares m'han portat cada cap de setmana al poble. He anat d'excursió, he fet caminades, m'han ensenyat la natura de ben a prop i molt més.
Créixer envoltat de nens, anar amb la bicicleta amunt i avall, jugant a pilota per tot arreu, fer trapellades et fa madurar amb una mentalitat molt diferent a la que hauria fet a la ciutat.
Fins al punt que, a partir d'una certa edat, em vaig plantejar el gran dilema: M'agradaria provar tot el que se'm passa pel cap i no haver de dir mai el típic "perquè no ho vaig fer..."
Des de sempre tota activitat esportiva m'ha fascinat fins el punt de volguer provar-ho tot.
A continuació us ensenyaré un breu resum de les meves motivacions esportives un pèl diferents a les que la gent típica es dedica a fer.
Com tot nen, vaig començar a jugar a futbol, vaig probar el bàsquet, vaig fer tennis, natació,etc. Però vaig començar a veure que eren els típics esports que, o t'agraden molt o els fas perquè són els "convencionals". Jo necessitava explorar altres fronts; el cel em fascinava, la natura, l'art. I he aconseguit buscar les combinacions ideals per a poder realitzar-me en aquests àmbits tot fent sempre el que m'agrada més: esport.
Deixe'm-nos de tanta lletra i anem a fer un recull gràfic del que he estat fent:
Parapent:
Com no, si volia explorar el cel necessitava passar tard o d'hora per algun esport que ho relacionés. Va ser una experiència curta ja que la falta de temps m'ho impedia. Vaig començar a fer la primera part del curs de parapent i va ser fascinnant. En un futur no dubto de treure'm el carnet de parapentista i volar arreu del món.
La sensació: Llibertat al veure que no sents res més que l'aire que et passa per les orelles. El fet de no tocar a terra i estar a l'hora sostès per alguna cosa que impedeix que caiguis és inexplicable. Ganes de cridar ben fort, dir el que vulguis que no et sentirà ningú. Realment una de les millors experiències de la meva vida.
Trail running:
Vaig començar a córrer per Barcelona. La muntanya de Montjuïc la tinc a la vora i això em va motivar a sortir a córrer però la ciutat mai m'ha acabat d'agradar. Així que vaig decidir sortir a córrer per camins. Al tenir la Serra de la Llena al costat del Poble (El Vilosell), l'he pogut gaudir al màxim.
Un dia vaig fer una sortida amb un grup de trail de la tenda Intemperie de Barcelona i em van semblar persones amb una voluntat esportiva fascinant. Podem dir que córrer no serà mai del tot lo meu però anar a la muntanya amb aquestes persones és increïble.
La sensació: Sabeu quan una imatge val més que mil paraules? Doncs aquest vídeo reflecteix perfectament com em sento quan surto a córrer entre la naturalesa.
Circ:
Vaig començar a fer tallers de tarda a l'escola de circ Rogelio Rivel. Poder combinar art amb esport és el millor que m'ha pogut passar. He fet tallers de màstil xinès i actualment me n'he comprat un de lo que m'arriba a agradar aquest art.
Com que és difícil explicar com se sent un quan puja un pal de 6 metres us deixo un vídeo on surto amb el meu company i amic de circ, en Jun:
Per a mi, fer circ és un dels esports més durs que poden existir. S'ha de tenir una mentalitat molt forta per a entrenar sense descans. Molta gent quan veu un espectacle de circ no valora l'esfoç que hi ha hagut darrera. Per a un professional del circ (jo no ho sóc ni menys ni mica), ha hagut de suar molt per a poder fer les acrobàcies que fa, els equilibris, etc. El que he pogut experimentar és que és un dels esports on realment saps quin múscul estas fent servir a cada moment. Cada gest que fàs, has de saber concentrar la força cap aquell múscul i anar transferint la força a cada part del cos quan sigui necessari. I per sobre de tot: respirar fons i no tensionar. La tensió provoca cansament innecessari. La mentalitat de la gent que fa circ és de superació. Realment tinc un gran respecte a la gent que s'hi dedica. És un estil de vida magnífic. És un dels esports que no vull deixar de fer mai a la meva vida. Em permet desconnectar de tots els mal de caps que pugui tenir.
Bicicleta:
Com que fer esport em fa fer-me sentir viu, no podria ser menys que desplaçar-me per Brcelona amb bicicleta. Ha arribat el punt que m'ha agradat tant aquest medi de transport que me n'he comprat una per a viatjar pel món amb ella. Per anar al poble ja no pujo amb el cotxe ni agafo el tren, vaig amb bicicleta. La satisfacció d'arribar al poble per acció de les teves pròpies cames ja val per més del que has patit al pujar.
A continuació us deixo un vídeo de la rutina que faig quan pujo al poble:
Ara fa ja qüestió de mig any que estic planejant un viatge per Europa sol amb la bicicleta. L'experiència serà de per vida sens dubte. Només jo, la bicicleta, la tenda de campanya i el que necessiti per subsistir per visitar Europa a cop de pedalades.
Aquestes són unes de les meves motivacions que he tingut fins als dies d'avui (d'entre altres). Ara començo una nova etapa. Sóc jove i vull conéixer món, i res millor que fer-ho amb el que més m'agrada: l'esport. Ara toca agafar la bicicleta i rodar pel món...
Com tot nen, vaig començar a jugar a futbol, vaig probar el bàsquet, vaig fer tennis, natació,etc. Però vaig començar a veure que eren els típics esports que, o t'agraden molt o els fas perquè són els "convencionals". Jo necessitava explorar altres fronts; el cel em fascinava, la natura, l'art. I he aconseguit buscar les combinacions ideals per a poder realitzar-me en aquests àmbits tot fent sempre el que m'agrada més: esport.
Deixe'm-nos de tanta lletra i anem a fer un recull gràfic del que he estat fent:
Parapent:
 |
| Parapent a la vall d'Àger (juny de 2011) |
La sensació: Llibertat al veure que no sents res més que l'aire que et passa per les orelles. El fet de no tocar a terra i estar a l'hora sostès per alguna cosa que impedeix que caiguis és inexplicable. Ganes de cridar ben fort, dir el que vulguis que no et sentirà ningú. Realment una de les millors experiències de la meva vida.
Trail running:
Un dia vaig fer una sortida amb un grup de trail de la tenda Intemperie de Barcelona i em van semblar persones amb una voluntat esportiva fascinant. Podem dir que córrer no serà mai del tot lo meu però anar a la muntanya amb aquestes persones és increïble.
La sensació: Sabeu quan una imatge val més que mil paraules? Doncs aquest vídeo reflecteix perfectament com em sento quan surto a córrer entre la naturalesa.
Un dia vaig sortir a córrer amb un gran amic meu, en Roger Martínez. Li encanta anar a córrer i el seu estil de superació fa que no tingui fronteres. Al córrer es nota que es sent lliure de veritat i això el fa inparable. Aquí deixo un altre vídeo que ho explicarà millor:
Circ:
Vaig començar a fer tallers de tarda a l'escola de circ Rogelio Rivel. Poder combinar art amb esport és el millor que m'ha pogut passar. He fet tallers de màstil xinès i actualment me n'he comprat un de lo que m'arriba a agradar aquest art.
Com que és difícil explicar com se sent un quan puja un pal de 6 metres us deixo un vídeo on surto amb el meu company i amic de circ, en Jun:
Per a mi, fer circ és un dels esports més durs que poden existir. S'ha de tenir una mentalitat molt forta per a entrenar sense descans. Molta gent quan veu un espectacle de circ no valora l'esfoç que hi ha hagut darrera. Per a un professional del circ (jo no ho sóc ni menys ni mica), ha hagut de suar molt per a poder fer les acrobàcies que fa, els equilibris, etc. El que he pogut experimentar és que és un dels esports on realment saps quin múscul estas fent servir a cada moment. Cada gest que fàs, has de saber concentrar la força cap aquell múscul i anar transferint la força a cada part del cos quan sigui necessari. I per sobre de tot: respirar fons i no tensionar. La tensió provoca cansament innecessari. La mentalitat de la gent que fa circ és de superació. Realment tinc un gran respecte a la gent que s'hi dedica. És un estil de vida magnífic. És un dels esports que no vull deixar de fer mai a la meva vida. Em permet desconnectar de tots els mal de caps que pugui tenir.Bicicleta:
Com que fer esport em fa fer-me sentir viu, no podria ser menys que desplaçar-me per Brcelona amb bicicleta. Ha arribat el punt que m'ha agradat tant aquest medi de transport que me n'he comprat una per a viatjar pel món amb ella. Per anar al poble ja no pujo amb el cotxe ni agafo el tren, vaig amb bicicleta. La satisfacció d'arribar al poble per acció de les teves pròpies cames ja val per més del que has patit al pujar.
A continuació us deixo un vídeo de la rutina que faig quan pujo al poble:
Ara fa ja qüestió de mig any que estic planejant un viatge per Europa sol amb la bicicleta. L'experiència serà de per vida sens dubte. Només jo, la bicicleta, la tenda de campanya i el que necessiti per subsistir per visitar Europa a cop de pedalades.
Aquestes són unes de les meves motivacions que he tingut fins als dies d'avui (d'entre altres). Ara començo una nova etapa. Sóc jove i vull conéixer món, i res millor que fer-ho amb el que més m'agrada: l'esport. Ara toca agafar la bicicleta i rodar pel món...
